Humanitat

Sóc feliç, les coses em van prou bé. Diguem que, en els temps que corren, no em puc queixar.

Una llàstima quan veus que algú a qui estimes les coses no li van tan bé i no pots fer res per ajudar. Sembla que tu no puguis gaudir plenament de la teva felicitat per compassió. Sembla que és egoista.

No crec que ho sigui, només sé que alguna cosa dins meu es fa petita quan penso en el seu malestar. Humanitat, suposo.

One Response to “Humanitat”

  1. XeXu Says:

    Això és producte d’un debat més enllà del cas particular. És normal estar afligit pel malestar de la gent que ens importa, però fins a quin punt això ens ha d’impedir gaudir de la pròpia felicitat? Difícil resposta…

    Per cert, bon any. Celebro llegir-te, després de tant temps.

Leave a Reply