“Aquella tarde de brumas y llovizna, [...] me robó el corazón, la respiración y el sueño. Al amparo de la luz embrujada, [...] sus manos escribieron en mi piel una maldición que habría de perseguirme durante años”.
(La sobra del viento – Carlos Ruiz Zafón)
Aquest paràgraf surt a un llibre que em vas regalar ara fa [...]

Comença el dia amb un somriure, veuràs que divertit és anar desentonant amb la resta de la humanitat.

No vull dir res, però això no vol dir que no tingui res a dir ni dret a dir-ho. Espero que per això no es pensin que sóc idiota, que d’idiota tinc més aviat poc.
Dicen que calladita estoy más guapa.
Entonces voy ha estar preciosa.