T’abraçaria tot el dia.
T’abraçaria tot el dia i tota la nit.

T’estimo.

Sóc feliç, les coses em van prou bé. Diguem que, en els temps que corren, no em puc queixar.

Una llàstima quan veus que algú a qui estimes les coses no li van tan bé i no pots fer res per ajudar. Sembla que tu no puguis gaudir plenament de la teva felicitat per compassió. Sembla que és egoista.

No crec que ho sigui, només sé que alguna cosa dins meu es fa petita quan penso en el seu malestar. Humanitat, suposo.

He passat per aquí, no sé ben bé per què, i m’ha fet pena descobrir que (després de tants anys de blog) no tinc cap post del 2011. Ja és tard, però almenys en tinc un del 2012.

Potser n’hi haurà més.

Com costa enfrontar-se a decisions dificils. Blanc? Negre? Portava mesos així. Avui, finalment, he pres una decisió. No em podia estar d’explicar-ho aquí, a casa meva, on tot pren una forma diferent perquè al cap del temps (dies, mesos, anys) ho torno a llegir i recordo què em rondava pel cap.

Vull recordar-ho. Avui he sigut valenta i he dit que sí. Així doncs, m’espera un any diferent.

Foto: A casa estem tots més tranquils.